No se que passa, però al meu voltant hi ha bastant moviment en el món laboral. Així que he decidit obrir el consultori de la senyoreta pepis:
Començarem per la culpable que va fer que estigui en aquest món dels blocs. I pels que no la conegueu aquí us deixo un dibuixet ; )
No sap si continuar fent des de Barcelona la feina que estava fent a Paris, o si bé, començar una nova etapa. La de Paris sembla tota una senyora feina (amb futur i projecció), l'altre... al meu trist i humil parer, sembla més per una temporadeta. Sense fer cas a la basant econòmica, crec que hauria d'agfar la de Paris. Però com l'han mosquejat una mica aquests últims dies... potser té ànims de venjança!! jeje
Res!!! que la feina bona és la de Paris. És la que té futur i en la que pots créixer personal i professionalment. L'altra l'agafaria sempre hi quan fos a mitja jornada, així podries dedicar les tardes a les teves coses ; )
Ara que, agafa la creguis més interessant per a tu.
Segon cas pràctic: anar a un ajuntament per 2 anys a cobrir una suplència o seguir en un lloc, on des de fa un parell de mesos no hi ha massa feina i l'ambient a la feina es enrederit??
Estimada amiga, el teu cas està molt clar. De cap a l'ajuntament. Que sí, que només son dos anys, però ja estaràs dins del "circ". A més, pensa en l'horari, de 8 a 15h.
Va va, demà seguirem practicant amb el tcq.
Hi ha una tercera persona, però aquesta ja ha decidit canviar de feina!!! així que a aquesta només li puc desitjar molt sort!!!
Ah!! L'altre dia s'hi va afegir un últim cas: augment de sou o canvi de feina!!! Està clar, que li augmentin el sou, que el vull a prop meu!!! ; )
Per acabar un consell, treballeu on creieu que estareu més agust, no on us paguin més. I si us equivoqueu, no passa res. Sou joves, encara us queden molts anys per a la jubilació, així que... treballeu per viure la vida, i no viviu per treballar.
Començarem per la culpable que va fer que estigui en aquest món dels blocs. I pels que no la conegueu aquí us deixo un dibuixet ; )
No sap si continuar fent des de Barcelona la feina que estava fent a Paris, o si bé, començar una nova etapa. La de Paris sembla tota una senyora feina (amb futur i projecció), l'altre... al meu trist i humil parer, sembla més per una temporadeta. Sense fer cas a la basant econòmica, crec que hauria d'agfar la de Paris. Però com l'han mosquejat una mica aquests últims dies... potser té ànims de venjança!! jejeRes!!! que la feina bona és la de Paris. És la que té futur i en la que pots créixer personal i professionalment. L'altra l'agafaria sempre hi quan fos a mitja jornada, així podries dedicar les tardes a les teves coses ; )
Ara que, agafa la creguis més interessant per a tu.
Segon cas pràctic: anar a un ajuntament per 2 anys a cobrir una suplència o seguir en un lloc, on des de fa un parell de mesos no hi ha massa feina i l'ambient a la feina es enrederit??
Estimada amiga, el teu cas està molt clar. De cap a l'ajuntament. Que sí, que només son dos anys, però ja estaràs dins del "circ". A més, pensa en l'horari, de 8 a 15h.
Va va, demà seguirem practicant amb el tcq.
Hi ha una tercera persona, però aquesta ja ha decidit canviar de feina!!! així que a aquesta només li puc desitjar molt sort!!!
Ah!! L'altre dia s'hi va afegir un últim cas: augment de sou o canvi de feina!!! Està clar, que li augmentin el sou, que el vull a prop meu!!! ; )
Per acabar un consell, treballeu on creieu que estareu més agust, no on us paguin més. I si us equivoqueu, no passa res. Sou joves, encara us queden molts anys per a la jubilació, així que... treballeu per viure la vida, i no viviu per treballar.
2 comentaris:
Benvolguda senyoreta Pepis,
gràcies pels seus consells; aquests últims dies he estat pensant molt i encara més. Ja he près una decisió. Com bé diu vostè, que és una dona sàbia, em quedo amb el seu últim paràgraf i "faré la feina que més de gust em vingui". Potser m'equivocaré però així durant aquesta primera experiència laboral no m'hauré d'amargar tant cada matí quan soni el despertador.
Demà li faré saber la meva decisió
Que tingui un bon començament de setmana i espero que aviat torni a il·luminar-nos el camí amb els seus consells, sempre tan convenients.
Cordialment,
Roser
PD. "La decisión", próximamente en sus pantallas.
Senyoreta Pepis,
em fa il·lusió poder-li donar aquesta alegria: ja tinc feina! Al final, el lloc de treball és per a mi ^.^
Potser hauré pres la decisió equivocada, però de moment és la que vull fer; dels errors també se n'aprèn, en qualsevol cas, oi?
Gràcies per tot i fins aviat
Publica un comentari a l'entrada