Avui, 4 de desembre del 2007, ja fa DOS anyets del meu accident amb la moto!!
cullons com passa el temps!!! i jo que encara ho recordo com si fos ahir. La meva primera ambulància (dels bombers). Quan caminava pitjor que el chiquito de la calzada!! (jaaallll no puedoooorrrrr)
aiiixxxxx els meus dos turmells esquinçats, el meu dit del peu trencat (un? o dos? encara no ho se, un metge deia el dit d'un peu i un altre, un altre dit de l'altre peu...), les meves mil i una cremades, les meves cervicals.... i els meus TRES mesos de rehabilitació.
buffff quina castanya que em van fotre!!! i la titi?? pobreta com va quedar.... : (
Si es que segur que va donar voltes de campana!! va quedar mirant cap a bcn quan jo ja me'n tornava a st just, i encastada contra un pal (que no se com vaig esquivar jo) d'aquelles que diuen quins carrils estan oberts i quins tancats a la diagonal.
Si es que segur que va donar voltes de campana!! va quedar mirant cap a bcn quan jo ja me'n tornava a st just, i encastada contra un pal (que no se com vaig esquivar jo) d'aquelles que diuen quins carrils estan oberts i quins tancats a la diagonal.
De voltes, jo si que vaig donar, si!! i sort!! que sinó hagués dit que m'havia encastat contra un cotxe, un poste, amb la vorera, amb l'estatua o ves a tu a saber...
Ah!! gràcies per fer rampes per minusvàlids!!! sinó a hores d'ara jo en podria ser un.
aixxx pobreta titi com va quedar ...i el que jo la trobo a faltar : (
Bé per sort, tot ha quedat en un petit GRAN sustu!! : )
Pels que encara aneu amb moto... VIGILEU!!
PS: i tot això, el dia del sant de ma germana.




No sap si continuar fent des de Barcelona la feina que estava fent a Paris, o si bé, començar una nova etapa. La de Paris sembla tota una senyora feina (amb futur i projecció), l'altre... al meu trist i humil parer, sembla més per una temporadeta. Sense fer cas a la basant econòmica, crec que hauria d'agfar la de Paris. Però com l'han mosquejat una mica aquests últims dies... potser té ànims de venjança!! jeje